Vet aquí un plat amb llanegues, fredolics i rovellons. No els he comprat al mercat, ni al colmado, ni en aquelles botigues de multi-fruita. Tampoc no els he collit jo, que no en sé… Aquests fruits de la tardor són obsequi dels nostres amics vilafranquins, l’Anna i el Pere, que ells sí que en saben de collir-ne i de fer-ne ofrena. Fan aquella fantàstica olor humida de bosc que transporta potser als primers dies del món, o gairebé: l’Abric Romaní no és tan lluny de casa com no ho és la nostra memòria olfactiva. M’imagino la cara de felicitat dels nostres avantpassats en collir-los i menjar-los cuits al foc viu; i ja podeu imaginar la nostra cara de felicitat en menjar-los cuits amb un bon oli d’oliva i perfumats de julivert.
Amiga, nosaltres enguany n'hem trobat una misèria: els últims vents han assecat el terreny en superfície. No podrem fer conserva, i serà el primer any sense.
ResponEliminaQue feu una bona menjada i, sobretot, no hi posis all, que transtorna tots els gustos i els fa bastos. Cada bolet s'ha d'assaborir amb el seu propi perfum i, com fan els francesos, només netejar-los suaument amb els dits.
Bon profit!
ResponEliminaNo, no n'hi poso mai d'all, només julivert i encara moderadament perquè, com tu dius, Olga, s'han d'assaborir amb el seu propi gust i perfum.
ResponElimina