El místic i el poeta s’atancen al límit. En el límit perceben la dissolució del temps i de l’espai. En el límit de l'experiència hi besllumen l'eternitat que el poema només mostrarà amb paraules aproximades.
Al principi, el silenci nodria el verb.
Al principi, el silenci nodria el verb.
Sàvies i sublims paraules, dignes d'una reflexió com la del sol a les aigües de migdia.
ResponEliminaEn Modest Prats, al final de la seva darrera lliçó a la UdG, ens va dir: "Us dóno gràcies a tots perquè, amb tantes paraules que us he dit i m'heu dit, m'heu acostat a la Paraula."
ResponElimina