dilluns, 9 de maig de 2011

El pas del temps

De vegades observo en algunes persones una rebel.lia contra el cos perquè es fa vell. No hi ha res que no es faci vell amb el pas del temps, els dic. I si volem viure ens hem de fer vells, aquesta és la condició que ens imposa la natura. Viure modifica el nostre cos. Ara: sobre l’ànima, qui exerceix el poder sinó nosaltres mateixos?

3 comentaris:

  1. M'agrada la fotografia, Teresa. Sempre que puc m'abraço a les escorces dels grans arbres del bosc, per allò de l'intercanvi d'energies.
    L'ànima no envelleix, d'això n'estic segura.
    La societat rebutja la gent vella per la seva improductivitat i la molèstia que comporta, i aquest és un dels motius pels que el vell se sent trist. D'altra manera ja es procurarien els mitjans socials per a que els vells es sentissin ben atesos, i és al contrari, salvant alguna honorable excepció.
    Però nosaltres parlem entre ànimes joves, ¿oi, Teresa?

    ResponElimina
  2. Entre ànimes joves parlem, sí. L'ànima és intemporal. Ho sentim així, ben endins.

    ResponElimina
  3. Envejo la vostra juventut,
    sou dues estudiants d'humanitats.
    ... i aquesta un altre entrada per recordar.

    ResponElimina