Encara et passa tant a poc a poc,
el temps?, em pregunta l’amic.
Diuen que amb els anys la
sensació del pas del temps s’accelera. No per a mi. Em trobo dins del temps com
dins de l’aire. Sóc temps. Però, quin temps? Temps de rellotge, sens dubte,
però també un temps-sense-temps.
(a la imatge, jardiner treballant al claustre de Ripoll)
