dimarts, 13 d’abril de 2010

Isis


Isis, o el que aquesta deessa egípcia representa, és la patrona de les ànimes esparracades.
Diu la llegenda que Isis va reconstruir el cos d’Osiris, que havia alliberat el poble egipci de la seva pobra i salvatge vida tot ensenyant-los a cultivar la terra i a honorar els déus.
Tifó, el seu germà, li tenia enveja. Amb uns amics li van parar una trampa: el van fer entrar en un cofre, que van segellar immediatament. Van llançar al Nil aquest taüt.
Isis el va buscar, el va trobar i el va resguardar fora dels camins. Isis veneraba la seva tomba. Un dia que Tifó caçava, es va topar amb el túmul i va reconèixer el cofre. Va desmembrar el cos d’Osiris en catorze trossos. Isis el va reconstruir amb la seva amorosa i divina paciència.
Podem veure Isis com una figura que recull allò dispers de l’ànima, que recompon la seva veritat profunda.

2 comentaris:

  1. M'has fet recordar Apuleu i la seva magnífica descripció -i relació- d'Isis a L'ase d'or.

    ResponElimina
  2. Aquesta commovedora història em fa recordar els meus lemes preferits. El de Valéry: "La mar, la mar que sempre recomença...". I la cançó "Begin The Beguine", de Cole Porter.
    Cal recomençar sempre...

    Un blog és també recomençar sempre, benvolguda Teresa.

    ResponElimina