dissabte, 3 d’abril de 2010

Cronos i kairos

Els grecs -que ho van inventar gairebé tot!- distigien dues classes de temps: kairos i cronos.
Cronos, aquell déu que es menja els seus fills només néixer -les hores, els dies, els anys- és el temps lineal, de rellotge, el temps mensurable, implacable, temps amb límits com les nostres vides mortals.
Kairos és el temps de l’esperit. Podem experimentar-lo. Quan formem part de kairos, quan hi estem immersos, quan ens concentrem en alguna cosa que ens absorbeix, el temps sembla que s’aturi: és el temps present i etern al mateix temps. El temps dels enamorats és el temps de kairos. El temps d’allò que anomenem Déu és el temps de kairos.

2 comentaris:

  1. Quan escrivim també és el temps de kairos. Tot s'atura, perquè el que importa és aquella idea o aquell sentiment que volem comunicar i que ens ha captivat.

    ResponElimina
  2. I tant, que l'escriptura és el temps de kairos!
    Col.loquialment en dic "ficar-se" dins una bombolla, un temps esfèric.

    ResponElimina