Progenitura

Som com criatures desvalgudes. Només comencem a ser algú amb cara i ulls quan som nosaltres qui abracem. L’amor ens fa persones. Ens afaiçonem una existència humana quan ens fem càrrec de la intempèrie que comporta viure, i malgrat aquesta intempèrie adquirir la força per esdevenir, quan en som capaços, progenitors de nosaltres mateixos.  

Ahir

Una foto de la petita Carla, feta ahir, 20 de novembre. Està molt serieta i amb els ulls ben oberts, i és que el dia, històric en tants sentits, també demanava posar atenció i enteniment.

Emancipació de les llengües i evolució literària

Són molts els autors que en aquest moment ja coincideixen a senyalar l’estreta relació que existeix entre la constitució de comunitats lliures integrades per dones –les beguines-, entre el desenvolupament de viles i ciutats, l’emancipació de les llengües i una renovació de l’espiritualitat. Estem parlant del segle XIII, en què veritablement les llengües vernàcules agafen cos i troben la millor expressió literària en els escrits de les beguines, que creen i recreen el llenguatge per expressar les seves experiències, per dir-se a elles mateixes en relació al sagrat i per cantar l’amor a Déu. Una contribució de primer ordre a les literatures dels seus respectius països d’origen que no sempre ha estat reconeguda, més aviat al contrari: s’ha intentat amagar tant com s’ha pogut aquestes trovairitz que s’inspiren en la poesia cortesa. El vigor dels seus escrits i la fulgència de les seves imatges poètiques encara sorprenen avui.

(Dependències de les beguines d'Anvers, imatge presa el juliol de 2011)

Acostar-se al matís

Quan jo era nena, i la meva mare encara ho recorda, feia una pregunta impertinent:

Els humans naixem bons, perfectes, o dolents, imperfectes?

En les meves càbales no em semblava que els infants fossin imperfectes encara que no fossin especialment bells o molt intel.ligents. Els grans no em semblaven més perfectes pel fet de tenir més coneixements i l’autoritat de manejar el món, almenys el meu món. Els veia defectes.

Però aleshores també em fixava que hi havia infants que petits petits ja mostraven una maldat per a mi desconeguda, fins i tot sorprenent en unes persones tan petites. De la mateixa manera observava gent gran que com més gran es feia més de bona jeia em semblava que es tornaven, com si l’edat els atorgués no només una saviesa per capes sinó una gran comprensió pel matís. Espero no ser gaire lluny d’aquesta comprensió pel matís.

(extret de La capsa verda)

Significat de les paraules

A Raimon Panikkar (entre ahir i divendres, s’està celebrant la I Jornada Raimon Panikkar per estudiar la seva obra tan desconeguda com mal compresa) li agradava molt buscar l’origen de les paraules. En l’estudi de les paraules s’hi revela el seu significat profund, deia, i del qual sovint se n’ha perdut la memòria.

No sé per quines estranyes connexions, m’ha vingut al cap la paraula company, que vol dir “el que comparteix el pa”. Eixamplant el significat, sabem que no només de pa vivim els humans, que necessitem d’un altre pa que ens alimenti. Així, compartir el pa significaria no només generositat i despreniment envers els altres, sinó inclinació per compartir amb ells l’amor i la bellesa. D’aquí ve que la perversió que de la paraula company n’han fet segons quins postulats polítics sigui de lamentar.

Vestits

Aquests "Vestits de dona", de l'artista Dolors Puigdemont, formen part de l'exposició "Mirades". Són vestits que sembla que hagin de respirar amb el cos, i conviden al ball. Poser pertanyen a cendroses que han esdevingut dames lliures.

Juan Eduardo Cirlot

Avui, al Centre d’Arts Santa Mònica, s’inaugura L’habitació imaginària, una aproximació al món del poeta, simbolista (és autor del famós Diccionario de símbolos) i crític d’art Juan Eduardo Cirlot (1916-1973).

La seva és una personalitat complexa que es mostra en una particular i heterodoxa visió del món, i en una poesia d’una espiritualitat holística, ja que integra, o intenta integrar, les contradiccions humanes i espirituals viscudes pel poeta d’una manera extrema, apassionada i intel.lectual al mateix temps.

Però tot això són paraules, i l’obra de Cirlot les depassa.

A rel de la trasbalsadora lectura del seu cicle poètic Bronwyn vaig escriure Cinc visions (Pagès editors, 2005). La versió en castellà, a càrrec d’Antonio García Lorente, la va publicar Comte d’Aure (2010). Tant com un homenatge, Cinc visions és una trobada-conversa amb el poeta en aquella regió que no es pot dir que no existeix, ja que jo l’he viscut, i el que es viu és experiència.