Són molts els autors que en aquest moment ja coincideixen a senyalar l’estreta relació que existeix entre la constitució de comunitats lliures integrades per dones –les beguines-, entre el desenvolupament de viles i ciutats, l’emancipació de les llengües i una renovació de l’espiritualitat. Estem parlant del segle XIII, en què veritablement les llengües vernàcules agafen cos i troben la millor expressió literària en els escrits de les beguines, que creen i recreen el llenguatge per expressar les seves experiències, per dir-se a elles mateixes en relació al sagrat i per cantar l’amor a Déu. Una contribució de primer ordre a les literatures dels seus respectius països d’origen que no sempre ha estat reconeguda, més aviat al contrari: s’ha intentat amagar tant com s’ha pogut aquestes trovairitz que s’inspiren en la poesia cortesa. El vigor dels seus escrits i la fulgència de les seves imatges poètiques encara sorprenen avui.
(Dependències de les beguines d'Anvers, imatge presa el juliol de 2011)
