Al llibre Galeria de
científics catalans, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, hi figura
el nom de Dolors Aleu Riera (Barcelona, 1857-1913). Va ser la primera dona llicenciada
en medicina de l’Estat espanyol i la segona dona que va assolir el títol de
doctora, tot i que ho va haver de gruar.
Dolors Aleu va
acabar els estudis de medicina l’any 1879, però no va obtenir el permís per a
l’examen de llicenciatura a Madrid, és clar, fins a la primavera del 1882.
Finalment es va poder examinar el 19 de juny del mateix any, aprovant amb un
excel·lent. El doctorat el va obtenir el mes d’octubre del 1882. Podem imaginar
com havia treballat aquella jove que per vocació es va dedicar, durant 25 anys,
a exercir la medicina en les especialitats de ginecologia i pediatria. Només va
deixar de fer-ho quan va morir el seu fill Camil, que com ella havia estudiat
medicina, per causa d’una tuberculosi fulminant. Dolors Aleu Riera tan sols el
va sobreviure dos anys: mai no es va recuperar d’aquella pèrdua.
Dolors Aleu Riera,
dona molt activa en el seu camp professional i amb idees avançades, va ser
professora d’higiene domèstica a l’Academia
de las Ciencias, Artes y Oficions para
la Mujer. Va ser-ne la cofundadora juntament amb una altra dona de bandera:
la concertista de l’instrument de l’arpa i lliurepensadora Clotilde Cerdà
Bosch, coneguda en el món artístic com a Esmeralda Cervantes.
La tesi doctoral
de Dolors Aleu, que va publicar l’any 1883, portava per títol: De la necesidad de encaminar por una nueva
senda la educación higiénico-moral de la mujer. Tota una declaració
d’intencions que va tenir continuïtat en textos orientatius per a una major
qualitat de la vida de les dones, especialment en els àmbits de la maternitat i
la criança dels fills: Consejos a una
madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento
de los niños. Però encara no en va tenir prou, en el seu mester mèdic, i
aconsellava que s’abandonés l’ús de la cotilla. Aquesta peça feia la cintura
fina que veiem en les imatges de les dones de l’època, però en contrapartida
oprimia el tòrax, no deixava respirar bé, influïa negativament en la circulació
de la sang i provocava desmais.
(article publicat al setmanari La Fura, 17 d'octubre de 2025)
