Si us agraden els llibres, i teniu una biblioteca més gran o més petita
elaborada segons els vostres gustos lectors i interessos intel.lectuals, i
visiteu sovint les biblioteques que, per fortuna, cada dia tenim més a prop i
més a l’abast, llegiu aquest fris històric amb personatges de relleu que és Lletraferides. La història de les nostres
bibliotecàries (Ara Llibres), d’Assumpta Montellà.
Estic certa, lletraferits també vosaltres a causa de la vostra inquietud
per saber, que en els vostres records, passats i presents, hi ha una
bibliotecària la memòria de la qual mai no s’esborrarà dels vostres pensaments.
I és que aquesta bibliotecària té un seient en la taula on també hi ha assegut
aquell mestre o mestra, i aquell professor o professora que us ha marcat en la
vostra època de formació, que us ha deixat una petja indeleble.
Assumpta Montellà -sí, l’autora d’obres tan emblemàtiques com La maternitat d’Elna i 115
dies a l’Ebre, entre d’altres-, no dubta a afirmar que les nostres
bibliotecàries veteranes són heroïnes abans, durant i després de la guerra. Cal dir que
aquest coratge envers la transmissió de la cultura per part de les
bibliotecàries i els bibliotecaris actuals manté l’alè. Les biblioteques
d’avui, a més d’oferir els serveis de sempre, s’han posat al dia i s’han
constituït en petits fars de dinamització cultural que brillen en els nostres
pobles, viles i ciutats.
A Lletraferides, escriu Assumpta
Montellà: Bibliotecàries, en temps de
pau, dictadures, guerra, transicions i democràcies, de les quals volem
commemorar els primers cent anys, per fer-les visibles, no tan sols pel
centenari, sinó perquè està pendent de fer-los un reconeixement sincer, una
declaració d’amor dels seus amants més incondicionals: nosaltres, els lectors.
Tot va començar, en efecte, l’any 1915, amb els primers passos de l’Escola
de Bibliotecàries, gràcies a l’impuls i a la visió de futur d’Enric Prat de la
Riba, Eugeni d’Ors i Jordi Rubió. Cal recordar, sobretot, Eugeni d’Ors,
veritable creador de l’Escola de Bibliotecàries. Deia Eugeni d’Ors: Les bibliotecàries han de ser les
missioneres de la cultura, amb una llàntia als llavis per evangelitzar amb els
llibres fins als pobles mès recòndits. Llenguatge barroc i passat de moda a
les nostres oïdes contemporànies, aquest d’Eugeni d’Ors, però que, en el
substancial, cal entendre el que avui en dia en diríem una tasca de
voluntariat, si bé remunerada, de cara a la democratització de la cultura tot
fent-la arribar fins al lloc més remot. Les nostres bibliotecàries no són,
doncs, orsianes a la manera del
forjador del Noucentisme, però sí que són agents de la cultura i la civilitat.
Amb encert documental i eficàcia narrativa, Montellà intercala en el seu
relat històric entrevistes a bibliotecàries de trajectòria reconeguda, així com
dietaris inèdits per al gran públic com són les anotacions diàries de la vida
de les biblioteques. Resulten emotius de llegir els testimonis de les
bibliotecàries que anaven al front amb el bibliobús, portant llibres als
soldats. Amb determinació, feien arribar llibres a llocs més que remots,
perillosos. Tasca, però, que era agraïda amb els mots escrits per aquells
soldats deixats de la mà de Déu: Somos
los luchadores anónimos y solo son testigos de nuestras aventuras las noches
oscuras, los peñascos y los barrancos, y cuando conseguimos un triunfo nadie
comprende lo que hemos sufrido y el esfuerzo y a veces los compañeros que ha
costado (…) nadie se acuerda de hacernos llegar nada (…) Esperando con ganas
sus libros le saluda con todo respeto este que le admira agradecido, i
signa Jaime Oliveras. Per rebre una carta així, tan sentida d’aquelles que ja
no en queden, no em faria res anar a Mart.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 29 de maig de 2015)
