El dia 1 de setembre del 2011
vaig rebre un correu electrònic de la senyora Sara Seilert, editora de
l’Universidade de Brasília, demanant-ne l’autorització per publicar la imatge
d’un ex-libris meu realitzat l’any 1986. El motiu era la preparació de la publicació
del llibre Ex-libris: pequeño objeto do
desejo, que la seva autora, la professora Stella Maris de Figueiredo
Bertinazzo, havia deixat enllestit abans de la seva mort prematura l’any 2001.
Entre el material de les obres escollides per l’autora a fi i efecte
d’il.lustrar-lo, hi havia aquest ex–libris al meu nom.
El llibre de la professora Stella
Maris de Fegueiredo Bertinazzo que em va arribar fa tot just uns dies no només
és una meravella editorial sinó que és el resultat d’un treball tan rigorós com
amé sobre els ex-libris, l’exlibrisme i el món artístic i bibliòfil que envolta
aquestes petites obres gràfiques destinades a marcar la propietat dels llibres.
Entre els articles que encapçalen,
tot acompanyant-lo, aquest magnífic treball, hi ha un text de José Mindlin, un
dels més importants bibliofils del món. Vam tenir la bella oportunitat de
conèixer la seva fabulosa biblioteca en el nostre viatge al Brasil el juliol
del 2003. En el meu llibre inèdit sobre l’experiència monumental que va suposar
aquest viatge, i que vaig titular Quan
Jurupari era déu (un viatge al Brasil), vaig dedicar un poema a José Ephim Mindlin,
fill de pares jueus nascuts a Odessa i emigrats al Brasil. Mindlin va néixer a
Sao Paulo l’any 1914 i va morir a la mateixa ciutat l’any 2010, a l’edat de 95
anys. Quan nosaltres el vam visitar ja era un home molt gran de capteniment
venerable i delicat. Fins molt més tard no vam saber que Mindlin no hi veia, ja
que ens havia mostrat amb un legítim orgull bibliòfil els seus incunables i fins
i tot ens va llegir un fragment d’un Llibre d’Hores. El devia saber de memòria.
