L’any 1928, Tatiana Tolstoi, filla gran de Lev Tolstoi, en el
número 67 de la revista Europe va
publicar Sur la mort de mon pére.
Aquest escrit de memòria personal de Tatiana Tolstoi s’ha reeditat en diverses
ocasions a mesura que l’interès per l’obra del seu pare ha anat creixent. Amb
el títol de Sur mon pére es va tornar
a editar l’any 2003. La que jo he llegit és la primera edició en castellà de
l’any 2010.
Tatiana Lvovna
Tolstoi va néixer a Iàsnaia Poliana l’any 1864 i va morir a Roma l’any 1950. Va
estudiar pintura a l’Escola de Belles Arts de Moscou amb Leonid Pasternak, pare
de l’escriptor Boris Pasternak. Després de la mort del seu marit l’any 1914, va
anar a viure a la finca paterna, que es va convertir en un museu. Del 1917 al
1923 va ser la guardiana del museu. A partir del 1923 va dirigir el museu
estatal Lev Tolstoi de Moscou fins al 1925, quan va emigrar a París amb la seva
filla. A París va ser amfitriona de Bunin i Stravinski, entre altres exiliats
russos per causa de la revolució. Els últims anys de la seva vida els va passar
a Itàlia. Tatiana Tolstoi és també autora d’un extens diari personal
(1878-1932), traduït al francès per André Maurois. S’hi recullen les vivències
i impressions de la seva família.
En el text sobre
el seu pare, Tatiana Tolstoi es proposa «defensar la veritat» davant de tot el que ja en el seu temps s’havia dit sobre la
mort del seu pare i la tempestuosa relació dels seus pares. Tatiana era molt
estimada pel pare, n’havia heretat els ideals i era la seva confident, com
també era confident de la seva mare Sofia, que tenia setze anys menys que Lev
Tolstoi. En les primeres pàgines de Sur
la mort de mon pére, escriu Tatiana, i tradueixo: «Tinc davant meu el diari íntim del meu pare des del 1847. En
aquell moment tenia dinou anys i era estudiant en la universitat de Kazan. I
tinc el diari de la meva mare des del 1862. Tenia divuit anys i acabava de
casar-se». Tatiana Tolstoi, escrupolosa amb la veritat dels seus
pares, cadascú la seva, és també escrupolosa amb ella mateixa: «Tinc la meva pròpia opinió sobre les relacions entre el meu
pare i la meva mare». Val la pena llegir-les des de la
seva comprensió més profunda.
(article publicat al setmanari La Fura, 25 de setembre de 2026)
