La poeta i traductora Montserrat Abelló i Soler va morir a Barcelona el
passat dia 9 de setembre, a 96 anys. Havia nascut a Tarragona l’1 de febrer del
1918. Entremig hi va haver la seva formació, la guerra civil, l’exili, la
família, el retorn, i tantes coses bones i no tan bones, tot ho va viure amb
l’entusiasme que li era característic.
Dóna fe d’aquest entusiasme la seva biografia atapeïda de vivències, i una
obra poètica que l’expressa amb una incandescent intensitat. Sí: Montserrat
Abelló estimava la vida tal com és i tal com ella la va viure, i per això volia
escriure-la segons ella mateixa. A començaments dels anys 70, en un viatge a
Anglaterra amb una amiga, va descobrir la poeta Sylvia Plath, amb la qual es va
identificar de seguida: Després de llegir
la seva poesia i els seus diaris, per fi vaig trobar una persona que veia la
poesia com jo, menys clàssica, més basada en el sentit de les paraules. També volia
viure una Vida amb majúscules, tenir home, tenir fills, ser una gran
poeta…Resumint podria dir, com dic en un dels meus poemes, que escric perquè
estimo la vida i, així, la faig meva moltes vegades.
Vaig veure Montserrat Abelló fa dos mesos, el 19 de juliol, a Poesia des
dels Balcons, II Festival de Poesia al Carrer a Riba-roja d’Ebre. Dedicada
aquesta exitosa segona edició del Festival a Montserrat Abelló, també se li va
fer un homenatge en forma de llibre. En el pròleg, deia Montserrat Abelló a les
poetes: Animo a totes les poetes que
escriguin des de la seva veritat, perquè sols així poden produir una poesia
autèntica.
Montserrat Abelló en estat pur: franca, directa, ho sé per experiència. Vaig conèixer Montserrat Abelló fa
molts anys, i en una circumstància que em porta molt bons records. Quan l’any
1988 vaig decidir el meu camí com a escriptora, vaig presentar-me al Premi
Don-na (el guanyaria l’any 1990) amb una novel.la que portava per títol Es fa fosc i que va quedar finalista.
Montserrat Abelló formava part del jurat, i la seva actitud convidava a
parlar-hi. En un moment donat de la conversa, li vaig demanar no pas què li
havia agradat del llibre sinó quines falles tenia. Va somriure àmpliament, com
sempre feia, i em va dir, categòrica: Potser
has precipitat una mica el final. Bona escriptora i bona lectora,
Montserrat Abelló em va donar una primera lliçó literària que mai no he
oblidat.
El camí literari d’Abelló ha estat fecund, ja que s’ha prodigat també en
l’àmbit de la traducció.
Al costat d’una obra poètica moderna, sense retòrica, seguint
el fil del ritme intern que li dictava una poesia escrita amb una veu tan
càlida com sorprenent dins del nostre panorama literari, Montserrat Abelló ha
estat una traductora d’alt nivell. A ella devem Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla inglesa del segle XX. (Editorial Ausa, 1993). Pel mateix camí,
moltes poetes catalanes tenim ben present la seva generositat personal, com
apuntava en el seu blog Olga Xirinacs. En una ocasió li va traduir graciosament
uns poemes a l’anglès. També graciosament en va traduir uns de meus l’any 1998,
quan vaig publicar una plaquette d’autor editada en diverses llengües que duia
per títol A sis veus. Va ser
presentada en el Congrés Internacional d’Exlibristes celebrat a Sant
Petersburg. Sis poemes i sis ex-libris dedicats a tres poetes russos i a tres
poetes catalans.
Aquest mateix any 1998 vaig dibuixar un ex-libris per a Montserrat Abelló.
Hem compartit vetllades poètiques, i envitricollades jornades en què fèiem de
jurats de premis, i els merescuts homenatges que se li han fet. Deia Abelló que
la seva poesia és com dialogar amb ella mateixa. Sí: la seva veu poètica,
ingènita i vital, flueix amb una gran naturalitat. Celebrem-la.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 26 setembre de 2014)
