Dos historiadors i Teresa de l'Infant Jesús

El març de l’any 1940, a París, l’historiador Ferran Soldevila va signar un text on feia memòria d’unes visites a Ferran de Sagarra i de Siscar, historiador i autor d’una obra magna: Sigil·lografia catalana. Feia un any que aquell savi havia mort a l’exili francès, el 30 de març de 1939 a Saint-Sulpice-La-Pointe. Primer publicat a la revista Catalunya, a Buenos Aires, on aleshores es trobava exiliat, Ferran Soldevila va incloure aquest text a Noms propis (Barcelonesa d’edicions, 1994), que és on he llegit el relat d’unes converses plenes de referències històriques entre els dos estudiosos. En un moment determinat de la narració escriu Ferran Soldevila: «Un dia la conversa va anar –ja no recordo com- per altres camins. I, per primera i única vegada des que el coneixia, va confirmar-me el simple tresor de la seva religiositat. Un nom, una devoció semblaven concentrar-la: Santa Teresa de l'Infant Jesús. Jo coneixia prou bé la vida i les obres de la santa, coneixia Lisieux i el seu santuari, i vaig poder seguir i comprendre la seva ingènua confessió, vaig poder fins i tot correspondre-hi amb la meva admiració devota envers l’exquisida fortitud d’aquella santedat. Era commovedora l’afecció que traspuaven les paraules del vell erudit, commovedor era també descobrir tot el que, en l’etapa extrema de la seva vida, aquella devoció representava per a ell de serenitat, de confiança, de riquesa espiritual, de senzilla esperança davant la mort que, per llunyana que fos, ja no podia ésser-ho gaire».

     «”Ella i jo hem fet un pacte” –em deia confident», escriu Ferran Soldevila en el relat de la conversa amb Ferran de Sagarra. Però quin era el pacte? Sagarra es proposava escriure un llibre sobre Teresa de l'Infant Jesús i en conversa amb la gentil i dolça santa li demanava temps per poder escriure’l. Soldevila no sabia que aquell dia seria l’últim en què es van veure. Milicians de la FAI van fer un registre a casa de l’historiador Sagarra en dolorosa presència seva. Amb ajuts amicals, va emprendre l’exili. Va morir al cap de poc.

(article publicat a la revista Pluja de roses, Juliol / Agost de 2026)