El pelegrinatge als llocs sagrats és una pràctica habitual en moltes creences i religions. A l'Índia, per exemple, hi ha milers de tirthes o llocs sagrats que els pelegrins visiten amb la conducta adequada. La tradició índia fa molt d'èmfasi en aquesta conducta adequada en el moment de la visita que ha d'anar acompanyada sempre d'una conducta ètica el més impecable possible en la nostra vida de cada dia. Altrament el pelegrinatge als llocs sagrats és fútil.
A banda dels llocs sagrats socials, hi ha els personals. Com els pelegrinatges que fem cada estiu al bosc a abraçar la gran alzina: rebem força mútuament. I a saludar el pi retort... etc.
ResponEliminaAvui, per fi, ens menjarem el be pasqual, que és sant Vicenç. Tard, però encara dins de la setmana.
Una abraçada.
Sí, totes les celebracions tenen capvuitada... I felicitacions al Vicenç!
ResponEliminaAvui en dia hi ha pelegrinatges de caire més banal que, curiosament, semblen més ben vistos per això que en diem opinió pública.
ResponEliminaEl més interessant del pelegrinatge és, és clar, el viatge en si, molt més que l'arribada al lloc de destí.