Sempre s’hereta un secret que cal interpretar, escriu el pensador
Jacques Derrida. La frase pot interpelar-nos de dues maneres: en l’àmbit del personal
més estricte i en l’àmbit de l’universal, és a dir, en tot allò que no ens és
aliè humanament parlant. En l’àmbit del personal ens podem trobar amb
l’herència d’un secret que, sense saber-ho, ens condiciona la vida. I si mirem
més enllà també podem veure que som fills del gran secret de la creació que fa
que, generació darrere generació, ens preguntem d’on venim i cap a on anem i
quin sentit té la nostra vida… Responem al gran secret amb la nostra petita vida
si aprenem a respondre, la qual cosa no és fàcil, gens fàcil. Però és en
aquesta dificultat en la resposta personal on cadascú troba el sentit de la seva
vida.
No sé si és un secret però siga com siga no el sabem interpretar. De moment només podem respondre -com tu dius- vivint la nostra petita vida.
ResponEliminaI sempre, també, cal conservar aquest secret dins nostre, per al cas que necessitem recollir-nos a meditar
ResponEliminaSi revelem tots els secrets, serem un jardí erm.
Una abraçada.
Veig que tampoc ha sortit el meu comentari d'ahir...
ResponEliminaEm sap greu. Salutacions.
Hem estat uns dies fora...! Abraçades
Elimina