Avui compleixo 62 anys. Aquell
dia 13 de març de 1951 hi havia vaga de tramvies a Barcelona. Era la primera
revolta contra el règim franquista. Sempre he volgut creure que els
esdeveniments generals d’alguna manera marquen els particulars. Avui es
compleix un any de la mort de l’escriptora Teresa Pàmies. Ens havíem enviat nadales
d’ençà que ens vam conèixer i ella va desitjar sort a l’escriptora que era a
punt d’estrenar-se com a tal. Aquell dia de desembre de 1990 era el dia
anterior a la concessió del premi Don-na, que vaig guanyar. La distància ideològica
amb Teresa Pàmies era molt gran, així com també la distància estètica. Ho
sabíem. Per part meva, sempre he tingut tendència a admirar la gent que fa
coses i vol fer-les bé, i més tractant-se d’una escriptora. Hem hagut de
batallar molt per arribar on som.
(Fotografia feta pel meu pare al capdavall de la Rambla barcelonina, devíem anar a veure la tieta Trini, germana seva. Tinc el posat una mica ferreny, potser perquè al darrere s'hi veu la figura un guàrdia civil? Devia tenir cap a tres anys i no m'agradava gaire que em fotografiessin)
Per molts anys, Teresa! No sé si la vaga de tramvies va influir en la vida que naixia aquell dia. En tot cas, d'haver-ho fet, la influència va ser altament positiva! Una forta abraçada d'aniversari.
ResponEliminaPetons Teresa.
ResponEliminaA la nena de tres i, encara més, a la de seixanta dos!
Per molts anys!!! Jo en tinc tres més, diuen que els seixanta són l'adolescència de la vellesa. Qui sap. A gaudir-ne, doncs, en plenitud.
ResponEliminaPer molts anys, Teresa!
ResponEliminaGràcies pels vostres bons desitjos!
ResponElimina