Dues imatges que abracen els regals que vaig rebre el dia del meu aniversari per part del marit, fills i amics, i que agraeixo com agraeixo els dies que he viscut. A dalt hi ha un fragment del ram de flors que em va regalar la meva mare, ella, que em va donar la vida. A sota hi ha un dibuix de la meva néta Carla, de quatre anys i mig. La nena s'ha dibuixat amb uns 'monyitos' i m'agafa de la mà... Dies d'emocions molt intenses. Encara estic flotant.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aniversari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aniversari. Mostrar tots els missatges
dimarts, 15 de març del 2016
Emocions intenses
dimecres, 13 de març del 2013
Aniversari
Avui compleixo 62 anys. Aquell
dia 13 de març de 1951 hi havia vaga de tramvies a Barcelona. Era la primera
revolta contra el règim franquista. Sempre he volgut creure que els
esdeveniments generals d’alguna manera marquen els particulars. Avui es
compleix un any de la mort de l’escriptora Teresa Pàmies. Ens havíem enviat nadales
d’ençà que ens vam conèixer i ella va desitjar sort a l’escriptora que era a
punt d’estrenar-se com a tal. Aquell dia de desembre de 1990 era el dia
anterior a la concessió del premi Don-na, que vaig guanyar. La distància ideològica
amb Teresa Pàmies era molt gran, així com també la distància estètica. Ho
sabíem. Per part meva, sempre he tingut tendència a admirar la gent que fa
coses i vol fer-les bé, i més tractant-se d’una escriptora. Hem hagut de
batallar molt per arribar on som.
(Fotografia feta pel meu pare al capdavall de la Rambla barcelonina, devíem anar a veure la tieta Trini, germana seva. Tinc el posat una mica ferreny, potser perquè al darrere s'hi veu la figura un guàrdia civil? Devia tenir cap a tres anys i no m'agradava gaire que em fotografiessin)
Etiquetes de comentaris:
Aniversari,
Teresa Pàmies,
vaga de tramvies
diumenge, 13 de març del 2011
Aniversari
Etiquetes de comentaris:
agraïment,
Aniversari
dijous, 17 de febrer del 2011
Aniversari

La nena, molt blanca de pell, va néixer amb la cara rodona, les galtes rosades i el cap nimbat d’una espessa cabellera negra que amb els anys es va tornar de color coure. “Neus, li posarem, ja que ha nascut en un dia de neu.” La Neus és la meva mare que avui compleix 87 anys.
(extret de La Capsa verda. A la foto, petita com un segell i ampliada, es veu la Neus festejant amb el Laureà, el meu pare. La llegenda diu que aquesta foto va ser presa abans o després de dinar, no sé, al castell de Subirats, on amb la colla d'amics van anar a celebrar un aplec)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)