En molts indrets de casa nostra, les celebracions tradicionals i populars de la Setmana Santa ofereixen oportunitats de veure escenes o passos de la Passió de Jesús per contemplar o meditar al carrer, tot i la gentada que sovint les acompanya. Aquesta escena la vaig fotografiar ahir a la tarda a Montblanc. En aquest pas es reprodueix l'episodi de la flagel.lació de Jesús. Els dos flagel.ladors s'hi ben acarnissen. La contemplació d'aquest acarnissament amb una víctima que sabem que és innocent punyeix perquè ens remet a tanta ferotgia desfermada avui mateix quan pensàvem que potser ja n'erem lluny.
Dissortadament no som llum de la salvatgia: l'home contra l'home lluitarà tota la vida, amb diferents mecanismes.
ResponEliminaPortem dins l'instint de destrució, Freud dixit.
Una bona Pasqua, i que la llum suau t'acariciï, Teresa.
No sóc creient, però per formació i per gust m'agraden els rituals relacionats amb la religió. Ahir, a la processó de la Catedral de Barcelona encara hi havia penitents vestits de natzarens, descalços, amb cadenes i portant la creu. No és el mateix que el misteri d'una missa o d'un ofici a la sinagoga. El ritual comporta la interiorització del concepte, com en una novel·la o una pel·lícula. Però aquesta mena de penitència violent contra un mateix és la mateixa que es desferma contra els altres.
ResponElimina