dissabte, 30 de juliol de 2011

La bona salut del flamenc

A Flandes no només es parla flamenc sinó que es viu en flamenc. En els dies que hi vam ser ja ens havíem après els anuncis dels plats dels menús de tant esforçar-nos per entendre’ls. No és una llengua fàcil. Als visitants, no patiu, se’ls parla en un anglès fluïd: és la seva segona llengua. El francès només el vam sentir parlar a la capital, Brusel.les. Per a nosaltres, que tantes dificultats tenim a vegades per viure en català a Catalunya, comprovar la bona salut del flamenc ens va produir admiració.
Luc van den Briele, de Malines, i molt vinculat al món de l’exlibrisme a través de la seva revista Graphia (va dedicar un article als meus ex-libris en el número 105), m’havia dit fa més de vint anys, pel cap baix: “Flandes és Flandes; la gent culta sap el francès, però la vida de Flandes passa pel flamenc.” Ho hem comprovat.
(a la fotografia, unes cases de Malines) 



1 comentari:

  1. Fa anys hi vaig anar, de càmping, tot el que dius és cert. També que amb el francès hi havia 'mala relació', nosaltres amb tota la bona fe preguntaven coses amb francès i feien el sord la majoria de la gent, sobretot pels pobles. I molts rètols, al menys aleshores, tan sols en flamenc. Ara potser hi ha més coses en anglès. Brusel·les és un cas molt diferent i més 'integrador' i 'universal', fins i tot aleshores hi havia tot un barri espanyol amb tots els rètols en castellà, d'immigrants.

    ResponElimina