dissabte, 2 de juliol del 2011

Present infinit

No em reconec en els afalacs:
trampa que fixa,
etiqueta que al segon ja té data de caducitat.
Em reconec en el vent atrevit
que despentina falses seguretats.
Ahir no és avui ni avui és demà,
només l'instant present em diu que sóc
en el lliure esperit que fa i desfà
per tornar a fer, així, l'infinit.

1 comentari:

  1. Una manera extraordinàriament senzilla d'expressar coses molt complicades de dir, Teresa. M'ha agradat molt, espero que acceptis aquest afalac.

    ResponElimina