Volem esbrinar el sentit de la vida i se’ns fa escàpol. A vegades ens sembla besllumar-lo darrere un núvol com es veu un raig de sol. Però saber-lo com se sap una fòrmula matemàtica ens resoldria el problema? Determinats dins la fòrmula, on restaria la llibertat d’acció i de pensament? No és la possibilitat de llibertat un signe de la nostra humanitat?
No sé quin és el sentit de la meva vida. N’hi vaig donant a mesura que camino vers la llum entrevista darrere el núvol.
(a la foto: ermita de Mont-roig)
Com m'agrada el teu bloc! plena d'harmonia i grandesa als ulls de qui el visita.
ResponEliminauna abraçada.
mô
Gràcies, MÔ. Una abraçada
ResponEliminaI mentre l'esbrinem, anem passant els dies...
ResponElimina