El nen Beethoven

Passejant per Malines, en una plaça de nova construcció al costat del canal, vam trobar-nos amb un nen enfilat dalt de tres escales. El nen, una figura de bronze, representava Beethoven d’infant. El nen amagava una rosa darrere les espatlles i estava de cara a un monòlit on hi havia gravat el rostre d’una dona, la seva àvia. L’escena, molt tendra, semblava evident: el nen, que ja va néixer a Bonn (Alemanya), el desembre de 1770, volia oferir la flor a la seva àvia d’origen flamenc.

(a la foto, el petit Beethoven) 

La bona salut del flamenc

A Flandes no només es parla flamenc sinó que es viu en flamenc. En els dies que hi vam ser ja ens havíem après els anuncis dels plats dels menús de tant esforçar-nos per entendre’ls. No és una llengua fàcil. Als visitants, no patiu, se’ls parla en un anglès fluïd: és la seva segona llengua. El francès només el vam sentir parlar a la capital, Brusel.les. Per a nosaltres, que tantes dificultats tenim a vegades per viure en català a Catalunya, comprovar la bona salut del flamenc ens va produir admiració.

Luc van den Briele, de Malines, i molt vinculat al món de l’exlibrisme a través de la seva revista Graphia (va dedicar un article als meus ex-libris en el número 105), m’havia dit fa més de vint anys, pel cap baix: “Flandes és Flandes; la gent culta sap el francès, però la vida de Flandes passa pel flamenc.” Ho hem comprovat.

(a la fotografia, unes cases de Malines)