La bona salut del flamenc

A Flandes no només es parla flamenc sinó que es viu en flamenc. En els dies que hi vam ser ja ens havíem après els anuncis dels plats dels menús de tant esforçar-nos per entendre’ls. No és una llengua fàcil. Als visitants, no patiu, se’ls parla en un anglès fluïd: és la seva segona llengua. El francès només el vam sentir parlar a la capital, Brusel.les. Per a nosaltres, que tantes dificultats tenim a vegades per viure en català a Catalunya, comprovar la bona salut del flamenc ens va produir admiració.

Luc van den Briele, de Malines, i molt vinculat al món de l’exlibrisme a través de la seva revista Graphia (va dedicar un article als meus ex-libris en el número 105), m’havia dit fa més de vint anys, pel cap baix: “Flandes és Flandes; la gent culta sap el francès, però la vida de Flandes passa pel flamenc.” Ho hem comprovat.

(a la fotografia, unes cases de Malines) 



Interval a Flandes

Demà emprenem uns dies de viatge a Flandes: Bruges, Gant, Brusel.les, Anvers. Ens esperen grans quadres de pintura flamenca als museus. Paisatges de planures verdes i turons suaus. Cels de blaus i grisos tornassolats. Edificis gòtics, ciutats i places burgeses. Catedrals, monestirs i beguinats.

Espero trobar la petja de la beguina Hadewijch d’Anvers, l’escenari dels seus poemes a l’Amat. Aquesta mística (venerable mestra, li deien) està considerada la primera gran autora literària en llengua flamenca. L’inquisidor de Flandes, Robert de Bougre, va fer cremar una seva mestra, Aleydis “a causa del seu just amor”, escriu Hadewijch, l’activitat literària de la qual es va desenvolupar entre 1220-1240, i sempre sota sospita de la Inquisició. Tradueixo un seu vers: “Si l’Amat de l’amor només en donés l’amable/ el seu amor no seria complet…”