La figura d’Eduard Toda i Güell (1855-1941), home de bona planta i bon
semblant segons podem comprovar a les fotografies, ens és familiar, a Vilanova
i la Geltrú, gràcies al fabulós llegat egipci que es custodia al Museu Víctor
Balaguer, amb la seva icona, la mòmia de Nesi, un infant de pocs anys.
De l’amistat entre Víctor Balaguer i Eduard Toda, i de la importància del
llegat egipci, una part molt significativa del qual s’exposa de forma permanent
al Museu Víctor Balaguer, en vam tenir notícia detallada a la mostra Del Nil a
Catalunya. El llegat d’Eduard Toda, la tardor de l’any 2007, que després va
itinerar a Reus, la ciutat nadiua d’aquest català universal que va voler ser
enterrat al monestir de Poblet, la restauració del qual va promoure amb afany
incansable.
Recordem algunes credencials del polifacètic Eduard Toda: diplomàtic,
historiador, egiptòleg, bibliòfil, escriptor i fins i tot fotògraf, com vam
poder comprovar a la
mostra Del Nil a Catalunya, on es van exhibir,
restaurades, fotografies preses en els treballs que va dur a terme a Egipte
gràcies a l’amistat amb l’egiptòleg francès Gaston Maspero, que el va enviar a
buidar una tomba recentment descoberta a la ciutat de Deir-el-Medina, la qual
cosa el va convertir en el primer egiptòleg català.
La bibliografía d’Eduard Toda és extensa i abarca diversos gèneres, entre
els quals hi ha els dietaris de viatges que li servirien de base per als seus
nombrosos articles i llibres de viatges sobre la Xina, l’Extrem Orient, Itàlia,
Egipte, Sardenya (on va descobrir que a l’Alguer es parlava català!),
Normandia, Londres, etc.
L’any 2008, el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, de Reus, va publicar
un llibre interessantíssim: Dietari de
viatges d’Eduard Toda i Güell, 1876-1891 (amb un apèndix de 1907), a cura
de Jaume Massó Carballido. L’esplèndida carrera diplomàtica que va realitzar
Eduard Toda li va permetre no només viatjar a països exòtics i conèixer-ne les
característiques, sinó que també va poder desenvolupar la seva afició per la
història i l’arqueologia.
La lectura d’aquest Dietari d’Eduard
Toda resulta d’un gran interès, encara ara, ja que, ens agradi o no, la
globalització ha acabat per diluir exotismes, i que en aquests apunts apareixen
amb tot el seu esplendor. També resulta interessant conèixer de primera mà les
seves opinions sobre el que observava, ja siguin entusiastes o motivades per la
repulsió a certs costums religiosos, rituals o de simple higiene. Com és natural
en un Dietari també hi apareixen els
noms de persones amb les que va tenir tracte. Així trobem anotat respecte d’una
visita a una necròpoli memphita: La
segona expedició fou feta en companyia de Brugsch bey, sa filla Anita, lord
Abinger, un escocès y yo. Partírem los quatre lo dia 27 febrer de 1885,
retornant lo 2 de mars. /Vegé les antiguitats de nou y’m vaig dedicar a la cassa. Anita Brugsch,
joveneta de 18 anys, bonica, hermosa d’ulls de foch, tingué…res, lo diable que
li picà al cor. Lo dia 1 a
les quatre de la tarde, trobantnos los dos ajeguts sobre l’arena dins la tomba
de Ptah Hotep, aplana la fina sorra ab la mà y m’hi escrigué simplement que
m’estimava.= Je t’aime.=.
L’episodi romàntic d’Eduard Toda amb la jove Anita, que només
va durar dos dies!, sembla ser que va inspirar alguns versos d’un poema més
llarg intitulat En las planas de Libia,
datat al Caire el juliol de 1885, on es llegeix: Y tu ben prop de mi: sobre l’arena/ Ton cap se reposava junt al meu /
Mos brassos en tos pits se cargolaven / Com los cossos de goma de duas serps…
(article publicat al Diari de
Vilanova, 27 de setembre de 2013)
