Tot oscil.la, en el món on som.
D’aquí ve que busquem estabilitat. O millor seria buscar l’equilibri a la corda
fluixa. Si sabem que sempre som a la corda fluixa, avui i tots els dies que
vindran, per què tenim tanta por? Principi de realitat: no hi ha establitat, no hi
ha seguretats. Tan sols podem comptar amb l’equilibri, i això és cosa de
cadascú…
(foto feta en una actuació del Circ Raluy)