Josep Pla parlava de la
funesta mania d’escriure, no se’n podia estar. Jo tampoc no me’n puc estar, com
no em puc estar de llegir. A casa els llibres no són objectes, són amics i mestres
que m’inviten a la reflexió, a posar consciència. Entre els llibres que ara estic
llegint hi ha Por qué este mundo. Una
biografia de Clarice Lispector, escrita per Benjamin Moser. Aquest
reconegut escriptor i crític literari nascut a Texas, fa una immersió en el
context psicològic i social necessari per entendre una escriptora que va
transformar la seva lluita per la vida i l’escriptura en una obra de
ressonància universal.
Clarice Lispector, morta el 1977, ara fa
40 anys, i el treball literari de la qual és considerat un tresor al Brasil,
era d’origen jueu. Les circumstàncies del naixement, l’any 1920, de Chaya
Pinkhasovna Lispector en una petita població d’Ucrània, són esfereïdores. La
seva mare, aleshores ja mare de les seves dues germanes més grans, va contraure
la sífilis en ser violada per un grup de soldats russos en un dels habituals pogroms
en contra de la població jueva. Els jueus van ser víctimes propiciatòries, a Rússia
i Ucrània, vint anys abans que a Alemanya, Polònia i altres indrets europeus.
Hi
ha alguna cosa que m’agradaria dir i no puc. I serà molt difícil que algú
escrigui la meva biografia, va dir Clarice Lispector. Benjamin Moser, el
biògraf que ha escrit aquesta biografia difícil, explica en aquest dolorós capítol:
Milers de noies van ser sotmeses a violacions
col·lectives, després d’un pogrom. Es trobava a moltes de les víctimes amb una
navalla i amb ferides de sabre en les seves petites vagines. Moltes van patir
malalties venèries.
Aquell 1919, quan Mania Lispector va ser violada, la Creu Roja havia registrat nombrosos pogroms salvatges i quantificat milers de víctimes. Passa un dia, passa un any, passen decennis i arreu del món hi ha dones violades. Fins quan.
(article publicat al DV -Diari de Vilanova, 1 de desembre de 2017)
