Berlín és una ciutat difícil d’enregistrar visualment, li manca unitat: la
destrucció per causa de la guerra, la posterior reconstrucció no sempre
harmònica i la divisió amb el Mur, l’han desballestat. Alguns indrets semblen
més cohesionats que altres, però és possible que sigui difícil, globalment, de
cosir-ne les ferides internes. És per això que Berlín podria considerar-se un
monument a la història que ha generat en el cor d’Europa, però que al mateix
temps li ha passat per damunt, tot esclafant-la.
Apamar els llocs històrics de
Berlín és una tasca lenta i feixuga, i sovint fa mal al cor. Tot és històric, a
Berlín, encara que el que es presenti als ulls del viatger estigui reconstruït
totalment o parcialment. A prop de la Kurfürstendamm, un dels carrers més
comercials, i més orgiàstics des del punt de vista consumista –hi ha botigues i
cafès de moda a cabassos-, en la Breidscheidplatz s’aixeca el que s’ha
conservat de l’església-memorial del Kaiser Guillem, coneguda com l’Església
del Record, un edifici neoromàntic construït el 1895, i que va ser destruït
pels bombardejos del novembre de 1943. Després de protestes i contraprotestes
dels berlinesos, les autoritats finalment van decidir conservar part de les
ruïnes com a icona visible de les destruccions causades per la Segona Guerra
Mundial a la ciutat. A la part de l’edifici que s’ha conservat se li ha afegit
una sòbria construcció de línies rectes, una sala de culte o capella que no
sembla gaire bonica vista des de fora, però que meravella quan s’entra a
l’interior. Els visitants quedem fortament impactats amb l’explosió als ulls
dels diferents colors blaus dels vitralls, obra d’un artista francès, Gabriel
Loire. Damunt de l’altar, una figura estilitzada de Crist amb els braços
estesos. Tot un símbol.
Un altre lloc emblemàtic de la
ciutat, de densos episodis tan històrics com sovint dramàtics, és el passeig
Unter den Linden, l’avinguda dels til.lers i de les desfilades del Berlín de
preguerra que tantes vegades hem vist en pel.lícules i documentals en blanc i
negre. En aquest passeig, tan agradable de fer en una tarda de diumenge de juny
enmig de visitants com nosaltres, però també de famílies amb infants en cotxet,
a mà dreta en direcció a la Porta de Brandenburg que es veu al fons, hi ha el
neoclàssic edifici de la guàrdia reial, i que avui és un monument a les
víctimes del nazisme. Abans de la Segona Guerra Mundial aquest lloc ja estava
destinat a la memòria dels soldats caiguts en la Primera Guerra Mundial. Al mig
d’una sala enorme hi ha una escultura de Käthe Kollwitz que representa una mare
que acull el seu fill, un soldat mort als seus braços. La imatge, commovedora,
recorda una pietà. Sota la sala
descansen les restes d’un soldat desconegut i les d’un resistent. En aquesta
terra sagrada també s’hi va dipositar terra extreta de nou camps de batalla
europeus, així com d’alguns camps de concentració. Davant de l’escultura sempre
hi ha corones de flors blanques o vermelles.
A la banda esquerra del passeig
Unter den Linden (mentre era a Berlín vaig llegir la novel.la de Christa Wolf, Unter den Linden, una nouvelle que parla d’un amor desgraciat
i que té com a escenari aquesta via que amb la partició va quedar a l’est de la
ciutat), hi ha la
Universitat Humboldt, la més antiga de Berlín, i que ocupava
un antic palau reial. En la Bebelplatz, la gran esplanada que hi ha al davant i
veïna dels edificis de la
Biblioteca Reial i de l’Òpera, hi va tenir lloc la tristament
famosa crema de llibres que van organitzar els nazis la nit del 10 de maig de
1933. Hi van cremar llibres considerats ‘no alemanys’: llibres de Freud, de
Marx, de Mann, de Hesse, i de tots els qui eren mal vistos per aquell règim
destructor, homicida i suïcida. Un monument molt discret, a penes és visible
perquè és arran de terra, recorda aquella barbàrie. Sota un vidre es veu la
imatge d’una llibreria amb les lleixes buides. L’obra està dissenyada per
l’artista israelià Micha Ullman.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 3 de juliol de 2015.
A la imatge, la fotografia que vaig fer, ara fa un mes,
de l'escultura de Khate Köllwitz)