“Escriure és treballós. Jo pateixo escrivint. Així que no invertiràs tot aquest esforç a explicar bestieses… Per això mai no escric per diners”, diu Gay Talesa, pioner de l’anomenat Nou Periodisme, en una entrevista a La Contra de La Vanguardia.
No sé si pateixo escrivint. Només sé que em costa molt escriure, i quan escriure em resulta fàcil és, com sempre em sembla, obra de la gràcia. Si escric és per necessitat de fer-ho, escric esperonada per l’impuls creador que es desplega en el llenguatge, en l’escriptura a la recerca de la bondat i la bellesa de les coses. Tampoc no escric per diners ni per res que es podreixi (o podreixi l’ànima). Sempre tinc present, com un mantra interior, les paraules que va pronunciar en aquest sentit Francesc de Borja quan va veure el cos en descomposició de la reina a la qual havia servit tan devotament.
No sé si pateixo escrivint. Només sé que em costa molt escriure, i quan escriure em resulta fàcil és, com sempre em sembla, obra de la gràcia. Si escric és per necessitat de fer-ho, escric esperonada per l’impuls creador que es desplega en el llenguatge, en l’escriptura a la recerca de la bondat i la bellesa de les coses. Tampoc no escric per diners ni per res que es podreixi (o podreixi l’ànima). Sempre tinc present, com un mantra interior, les paraules que va pronunciar en aquest sentit Francesc de Borja quan va veure el cos en descomposició de la reina a la qual havia servit tan devotament.