En la vida de Francesc d’A. Galí (Barcelona, 1880 – 1965),
director de Belles Arts de la República, autor de les pintures de la cúpula del
MNAC i mestre de grans artistes noucentistes: Josep Aragay, Francesc Domingo,
Llorens Artigues, Enric C. Ricart i d’avantguarda: Joan Miró, hi ha un misteri
de deu anys, entre 1939 i 1949, que va passar a l’exili de Londres després
d’haver estat al capdavant de l’operació de salvament del patrimoni nacional al
castell de Perelada, el de Sant Ferran de Figueres o les mines de talc de la
Vajol.
El misteri que va
transformar la seva trajectòria humana i artística té nom: la pintora
indoanglesa Ithell Colquhoun (Shillong, 1906 – Limorna, 1988). Iniciada en el
corrent surrealista francès capitanejat per André Breton, Ithell Colquhoun va
ser membre destacada del grup surrealista anglès. Encara que faci de mal dir,
l’obra artística de les dones està costant descobrir-la i valorar-la, si bé la
Tate Britain està treballant en una retrospectiva d’aquesta amiga de Man Ray:
una de les fotografies més conegudes de la jove (Marguerite) Ithell Colquhoun
és obra de Man Ray. El retrat es pot veure en l’exposició Francesc d’A. Galí, el mestre invisible, que en aquests moments es
pot visitar al MNAC.
Havent format part del Grup Surrealista
Britànic, l’artista en va ser expulsada perquè es va negar a renunciar a la
seva pertinença a grups ocultistes com l’Ordo Templi Orientis i la Germanadat
d’Isis. L’obra plàstica d’Ithell Colquhoun va passar per diverses etapes, però
sempre va explorar tant el món de la consciència com el món de l’inconscient,
la psicologia profunda i els somnis. En la dècada dels anys quaranta va
conèixer Francesc d’A. Galí, si bé en les seves biografies no se’n parla. El
misteri d’aquesta relació que va canviar Galí ha estat posat a la llum per
l’historiador de l’art Albert Mercadé a través d’una cinquantena de cartes
custodiades per la Tate. La família Galí no en sabia res i l’estudiós va haver
d’anar amb molt de tacte a l’hora d’informar-los, si bé el misteri encara
perdura: tan sols en podem veure els efectes en la mateixa obra de Galí, que de
les formes noucentistes es va anar decantant cap a composicions oníriques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada