Els llibres guarden sorpreses. L’any 1946, un pare jesuïta, Joan Baptista Bertran (Sant Joan de les Abadesses, 1911 – Sant Cugat del Vallès, 1985), va publicar en una edició il·lustrada de només cent exemplars i que de manera atzarosa ha vingut a parar a les meves mans, un recull de poemes en castellà: Arca de fe. En seguirien molts d’altres. Aquest professor de llengua castellana als col·legis de Gènova (1935-38), València (1943-59) i, finalment, Barcelona (1959-70), havia començat a escriure en català (1925-35). Va retornar a aquesta llengua l’any 1982 quan va publicar en prosa Del meu poble, encara, i els poemes Més enllà dels ulls (1984). L’any 1989, un grup d’amics va editar un volum antològic de la seva poesia.
En la seva etapa barcelonina el pare Bertran va col·laborar amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i en les activitats culturals que organitzava el Fòrum Vergés, que recordem molts joves de la meva generació, com el recordaria la meva mare si visqués: moltes vegades hi anava amb ella, a conferències i cine fòrums, a la sortida de les classes de batxillerat nocturn de l’Institut Maragall.
Arca de fe, editat a València, és llibre
religiós que va tenir bona acollida,
tal com es recull en un full volant que he trobat entre les pàgines del volum
imprès en paper de fil. D’entre els comentaris, voldria ressaltar unes paraules
d’aquell mestre de l’escriptura que va ser Azorín: «Arca de
fe es un llibre claro, sobrio y sencillo. Ya era hora que saliéramos de las
sempiternas incoherencias. Ha tenido el autor el valor de romper unas ligaduras
que tienen atados nuestros poetas desde casi medio siglo». Els poemes estan
escrits en vers lliure i sense la retòrica que enfarfegava tanta de la poesia
escrita en la postguerra: la poètica del pare Bertran, lluminosa com la seva
espiritualitat, respon a una inspiració, tal com escriu ell mateix: «Mi
gratitud a Santa Teresa de Jesús Niño, entre cuyas rosas -¡tan divinas, tan
humanas!- escondí un día, confiadamente, mi lira».
(article publicat a la revista Pluja de Roses, número 719 - Novembre/Desembre 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada