Només la bellesa és al
mateix temps divina i perceptible. És per això que és el camí del sensible, el
camí que porta l’artista vers l’esperit, escriu Thomas Mann a Mort a Venècia. 21 de març: Dia Mundial de la Poesia. Alguna cosa falla
si s’ha de reivindicar un gènere literari que justament és l’elixir de la
paraula. Vol dir que la paraula pura està en crisi? La paraula nua té poc
predicament. S’ha de fer espectacle. La poesia és invisible, als nostres dies,
si no es fa soroll, teatre. Un exemple: l’enrenou que va causar Dolors Miquel
al Saló de Cent recitant un poema atrevit. Aleshores hi ha notícia. Per
l’escàndol.
La poesia, no l’espectacle de la poesia, és llibertat i bellesa. La bellesa
que és harmonia no fa súbdits ni vassalls. La poesia es prohibeix en temps
totalitaris. Ara la poesia pateix totalitarisme des del moment en què la vàlua
d’una obra literària la fixa el mercat. La poesia no ven, no val res per al
mercat.
La poesia no necessita ser demostrada: és un valor per ella mateixa, sense
adjectius. La poesia té el poder de donar a cadascú la pròpia bellesa interna,
reverbera en cada ànima. Aleshores, ¿com s’explica la indiferència general
envers la poesia si té la virtut de retornar-nos la llibertat i la bellesa?
L’esperit està colgat en matèria massa densa.
Sembla que fa por entrar en el propi jardí intern del qual la poesia és
vehicle. Aquest centre de l’ànima no és assimilable a res conegut. I necessitem
seguretats. Però la seguretat no crea bellesa, crea barreres a la llibertat. La
llibertat, com la bellesa, es reclama, però poc s’exerceix. Així la poesia
pateix indigència. Per això s’ha de celebrar un Dia Mundial de la Poesia. Els
altres dies és invisible. Se’n parla perquè vesteix, fa culte d’aparador. Però
poc es llegeix. Poc s’exerceix tot i ser a l’abast de tothom, no només dels
poetes.
(article publicat al Diari de Vilanova, 24 de març de 2016. A la fotografia, unes
llàgrimes de vidres de colors. La imatge està presa a Can Prunera, una casa
modernista de Sóller, visitada el dia 5 de febrer de 2016)
Em temo que les teves importants reflexions es poden fer extensives a molts altres temes, per això cal que hi hagi dies d'això i d'allò i anys dedicats a tota mena de coses, el mateix pel que fa a centenaris d'escriptors o musics, es fan quatre coses i ja hem complert, els temps són frívols, massa.
ResponElimina