Al seu llibre Els nostres àngels, no pas els bíblics
ni els dels pastorets, sinó figures
de les ‘nostres’ coses, com deia el seu autor, Jordi Llimona, hi un àngel dels
camins. Tots els camins tenen un àngel, en efecte, i que no sempre es presenta
amb la seva cara més bonica. A vegades fa estremir de por, tot i que Llimona
escrivia que aquest àngel sempre ens porta a port. Cal confiar, doncs, en què
tots els camins són bons, fins i tot els que ens fan errar. “Resa un parenostre
pels que anem errats”, em deia sempre el meu pare, sabent com sabia que l’error
és tan humà.
(L'àngel de la fotografia està al cementiri de Montjuïc. Final d'un camí o el principi?)
Em sembla que l'arcàngel encarregat d'acompanyar els caminants era sant Rafael, segons tinc entès. Gabriel potser era el que s'encarregava de portar notícies. També l'àngel dels camins, segons les estampes piadoses, ajudava els nens a no perdre's ni caure pels barrancs.
ResponEliminaAl col·legi ens deien que, en emprendre un viatge ens havíem d'encomanar a l'arcàngel sant Rafael. Benvinguts siguin.
Olga X.