Tinc un llibre en vies de
publicació, Tot el que perdem. He
corregit galerades, he vist la portada. No n’avanço res, perdria enjòlit… Només
diré que es tracta de dues narracions curtes que en bona part tenen una base
real. Com que hi pot haver algú que reconegui algun dels personatges, prenc
unes paraules de l’escriptor Fernando Aramburu, quan afirma: “La funció de
l’escriptor és l’art de la paraula, no la veritat històrica”.
És exactament el que he fet, no
es pot dir de millor manera. He reescrit aquestes històries com si fossin un
palimpsest a fi i efecte que deixin el llast negatiu. Una mica com es fa en les
sessions de les constel.lacions familiars, que tenen com a objectiu curar
tantes ferides, però sense deixar de cultivar l’art de la paraula, que això és
la literatura.
A veure si el podem llegir aviat!!!
ResponEliminaInteressant això del palimpsest, deixar veure però no del tot, llegir entre paraules, reciclar, reescriure, imaginar.
ResponEliminaTinc una sèrie de "Parets"a les que vaig posar per títol Palimpsest, en certa manera ho eren, capes i capes, colors damunt d'altres, paraules il.legibles sota d'altres ben clares...
A veure quan el podem llegir.
El goig d'haver-lo escrit te'n fa parlar amb una esperança que traspua. Alhora, el lector en farà una interpretació que representaria una tercera capa...
ResponEliminaEn efecte: els lectors revesteixen el relat amb una tercera capa!
ResponEliminaTinc ganes de llegir-lo!
ResponEliminaEstarem atents a aquesta publicació, Teresa!
ResponElimina