Tinc una tendència natural, que
he convertit en conscient, i és la de mitificar tants actes de la vida
quotidiana que de no ser exaltats d’aquesta manera serien simples anècdotes.
Diguem que aprofito l’espurna de l’anècdota per interpretar-la –rescriure-la
amb paraules o sense, a vegades es tracta d’un relat interior- en un altre pla
de l’existència digueu-li poètica, mítica o transcendent.
(a la imatge, fragment d'una figura de Fidel Aguilar)
És el que fan els bons escriptors, Teresa. Saramago, dels detallets de Lisboa en fa mites, igual que J.F. Mira dels de València.
ResponEliminaCada persona que veus, ampliada, detallada, pot arribar a esdevenir un personatge llegendari.
A mi em passa sobretot amb la infantesa. "Madurar cap a la infantesa", que deia l'escriptor polonès Bruno Schulz, el més gran mitificador que he llegit mai.
ResponElimina