Un somni

Fa molts anys que vaig tenir un amic, un jove artista basc, Unai Sanmartín, que s’apuntava els somnis en una llibreta i em recomanava que jo també ho fes. No ho he fet mai, però hi ha somnis que veritablement tenen tots els ingredients per convertir-se en un relat. El somni que vaig tenir fa dues nits (5-5-2012) l’havia d’haver apuntat de seguida de llevar-me, com es recomana. Aquí va el relat del que recordo avui.

Com va començar el somni no ho sé, només sé que el ‘jo’ que somniava es deia a ell mateix que hi havia una pel.lícula feta a mida respecte de la vida espiritual de cadascú. Així vaig veure imatges molt potents d’aquesta pel.lícula de la vida espiritual, que no sé si es referia a la meva, ja que vaig veure dues imatges. És clar que es podria pensar que es referia a dos aspectes de mi mateixa. Feina rai per a un psicoanalista! En totes dues imatges hi havia ‘algú’ assegut amb un cistell tipus senalla a la falda. En una d’aquestes imatges o seqüències aquest ‘algú’ molia unes pedres rodones, com còdols de platja, que s’esmicolaven per fer-se cada vegada més petites fins a esdevenir pols. En l’altre senalla hi havia unes sabates que també s’havien de moldre. Les pedres, contràriament al que es pugui pensar, es molien amb una certa facilitat. En canvi les sabates demanaven molt d’esforç, de tan matusseres i engavanyoses. El cas, però, és que en l’escena que el ‘jo’ somiant observava, hi havia més gent molent no-sé-què en els seus cistells respectius. Una feinada que tothom, però, feia ben concentrat i amb la millor voluntat, aquesta és la sensació que vaig tenir.

(extret de La capsa verda)