dimarts, 15 de maig del 2012

Art i ofici


Al llibre Física y metafísica de la pintura (Arola editors), de Louis Cattiaux, llegeixo aquesta cita de Lionello Venturi: Respecte de la tècnica hi pot haver progrés, en art no. De primer quedo perplexa. Però pensant-hi intento desxifrar el que deu voler dir Venturi. L’ofici, sigui quin sigui, s’aprèn. L’art és un do que prové de l’Ésser interior que és complet en ell mateix i, per tant, es dóna o no es dóna, es revela o no es revela. 

5 comentaris:

  1. Respecto opinions però en divergeixo. Per a mi, el germen de l'art es porta dins, i s'ha d'aprendre a treballar perquè es faci visible.

    ResponElimina
  2. Em sembla que estem dient el mateix, ja que l'Ésser no està fora de nosaltres, sinó dins, i el treball és el que el fa visible!

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb el que dieu vosaltres però jo no ho havia interpretat així. A mi em suggereix que la tècnica (la manera, els mitjans) pot avançar, progressar -potser abans, per exemple, per aconseguir un color ho havien de fer d'una manera més "artesanal", per dir-ho d'alguna manera, amb pólvores i pigments o no sé com, no hi havia acrílics, posem per cas-, en canvi, l'art, la creativitat, no vol dir que d'una època a una altra han avançat, no hi ha un progrés, les obres d'art (de qualsevol manifestació artística) simplement són diferents en èpoques diferents (també d'uns artistes a altres ho són).

    ResponElimina
  4. Potser es per que l'art, quan es autèntic, es per sempre cert, mentre que la certesa de la ciència es només provisional, sempre pot evolucionar.

    ResponElimina
  5. Les tècniques poden progressar hi estic d'acord, els materials s'aconsegueixen més fàcilment, no ens fabriquem les pintures ni necessitem plomar un paó per poder escriure, però l'acte creatiu, el neguit de la creació, diria que és si fa no fa el mateix ara que fa cinc-cents anys...

    ResponElimina