dimecres, 28 de setembre del 2011

Poema a la frontera: La màndorla

Encara pintes, li diu, perquè no sap què dir.
Una vegada li va regalar una samarreta amb un dibuix seu imprès.
Era com una màndorla.
Ell no va saber llegir el missatge.
L’ha telefonat a casa seva, s’hi ha posat la seva dona.
Ha hagut de fer un esforç per marcar el número.
Havia de fer l’esforç.
Dilluns m’operen, ja saps, cosa de dones.
No, ell no sap res.
I ho hauria de saber: la seva dona va passar pel mateix calvari.
Però ell no sap res perquè és un home com tants que miren cap a una altra banda quan no dominen el terreny.
Per què ha trucat?
N’està enamorada.
Encara, tot i els anys que han passat.
Mai no hi ha hagut res entre ells.
No?
Aquesta no és una manera exacta de dir.
Ella l’estima i això és alguna cosa, no?
Dilluns entrarà al quiròfan.
No sap si sortirà del quiròfan.
En tot cas, a la sortida del quiròfan asèptic serà una altra.
L’altra serà un immens buit asèptic.
Vina’m a veure a l’hospital, s’ha atrevit a dir-li.
Déu meu, les cames em tremolen.
Encara pintes, li ha dit ell, sense saber què dir.
Podrà pintar, l’altra, es pregunta ella quan no sigui ella?
(a la imatge, una figura dins d'una màndorla o ametlla mística)

2 comentaris:

  1. Hola, Teresa, vaig assistir a la presentació del llibre Poesia a la frontera, a Vilafranca, et vaig sentir recitar aquest poema, em vaig emocionar, crec que hi vaig copsar una bona dosi de la càrrega emocional que duu a dins, i amb el teu permís, i indicant-ne l'autoria, el penjaré el dia 16 d'octubre al meu bloc, el dia que farà 10 anys de la meva entrada a quiròfan per una intervenció quirúrgica com la que esmentes al poema.
    T'abraço, poeta.

    ResponElimina
  2. Hola, Teresa, vaig assistir a la presentació del volum Poesia a la frontera a Vilafranca, et vaig sentir a recitar aquest delicadíssim poema, m’hi vaig identificar i em va emocionar vivament. Crec que vaig entendre molts dels sentiments velats o no tan velats que s’hi insinuen, i amb el teu permís m’agradaria publicar-lo al meu bloc, indicant-ne l’autoria, el proper 16 d’octubre, ja que en aquesta data farà 10 anys de la meva entrada a quiròfan per sotmetre’m a la mateixa intervenció quirúrgica a què fas referència en els teus magnífics versos.
    Gràcies per la bella estona. Una cordial abraçada. Montse, de l'espai de Galionar

    ResponElimina