Un dels ingredients de l’enamorament que fa més sòlid l’enamorament, això tan escàpol, és l’admiració, deia ahir en un sopar d’amics. L’admiració és una columna formidable per a sostenir l’enamorament temps i temps. Admiració per les diverses formes de bellesa que trobem en els nostres enamorats, ja siguin les més vistoses, com ara la bellesa física (bellesa efímera, però), ja siguin les qualitats morals, la intel.ligència, les habilitats en algun camp… Aquestes són belleses més perdurables perquè es poden anar alimentant en el temps, fer-les crèixer.
(a la foto, una vista del recinte que acollia les beguines de Bruges)
També és una limitació de l'amor l'admiració, no et sembla?
ResponEliminaEn la nostra vida material tot ho és, limitat, però en la nostra vida espiritual no, o així ho crec. L'admiració em sembla un equivalent a la sensació de meravella, i la meravella pertany a l'esperit. Potser hauria hagut de dir meravella, com la que experimentava el bon Fèlix de mestre Llull. Sigui com sigui, ahir la discussió també va donar per a molt, i és que l'amor (en la forma que sigui) porta les nostres vides.
ResponElimina