divendres, 11 de maig de 2012

Mites i atemporalitat


Sens dubte els mites es mantenen en el temps precisament perquè estan fora del temps, de la mateixa manera que la memòria col.lectiva –o inconscient col.lectiu, segons la terminologia de Jung- és ahistòrica. No descobreixo res si afirmo que els humans vivim en dos plans de la realitat: una temporal i l’altra atemporal, i això és el que els mites reflecteixen. Un exemple d’experiència atemporal: el temps suspès que s’experimenta en la contemplació d’un paisatge, d’una obra d’art, o l’escolta d’una música encisadora o el temps-sense-temps dels enamorats… D’aquí ve que tan importants són els fets cronològics i històrics, com el que s’esdevé en aquest altre pla de la realitat, que és espiritual. Biunitat seria una manera de descriure la nostra forma de ser al món, i que sembla que és, precisament, allò que ens diferencia dels altres éssers vius.

1 comentari:

  1. És ben complicat provar de conèixer la nostra composició d'humans.
    No podem pensar sense temps perquè vivim en el temps. Alhora, quan ens imaginem un univers sense temps, com un refugi, veiem que no és cert perquè tota obra té el seu naixement i destrucció, per brillant estrella que sigui.
    "Alba naixent" és Maria, segons el Virolai. Però també va tenir el seu temps, igual que les estrelles que la coronaven.

    ResponElimina