Sens dubte els mites es mantenen
en el temps precisament perquè estan fora del temps, de la mateixa manera que
la memòria col.lectiva –o inconscient col.lectiu, segons la terminologia de
Jung- és ahistòrica. No descobreixo res si afirmo que els humans vivim en dos
plans de la realitat: una temporal i l’altra atemporal, i això és el que els
mites reflecteixen. Un exemple d’experiència atemporal: el temps suspès que
s’experimenta en la contemplació d’un paisatge, d’una obra d’art, o l’escolta
d’una música encisadora o el temps-sense-temps dels enamorats… D’aquí ve que
tan importants són els fets cronològics i històrics, com el que s’esdevé en
aquest altre pla de la realitat, que és espiritual. Biunitat seria una manera
de descriure la nostra forma de ser al món, i que sembla que és, precisament,
allò que ens diferencia dels altres éssers vius.