dimecres, 23 de maig de 2012

Com la flor


Dir que l’amor –l’afecte- no ha de ser moneda de canvi és tan vell com la humanitat. No obstant això, cal repetir-ho perquè s’oblida sovint que l’amor no és material com el diner, sinó bell, però també efímer com una flor. Això vol dir que l’amor es dóna a cada instant, un instant darrere l’altre perquè sí, com la flor dóna la seva bellesa perquè sí.
(flors de maig, la d'ahir i la d'avui, al jardí de casa)

2 comentaris:

  1. Dues belleses al teu abast. Dues belleses que et representen.
    No pas com a efímera, que et desitjo molts anys i eterna quan no hi hagi temps.
    Rosa, dona, flor, Terra, bellesa, Teresa. Tot rima, tot és Harmonia.

    ResponElimina
  2. Aquesta rosa sembla de les antigues. Quanta bellesa! I que no podem fer res perquè duri. Però torna.

    ResponElimina