divendres, 12 de novembre de 2010

Centre

El melic de les Espanyes és a Madrid. I escric Espanyes expressament, Espanyes que van a diferents velocitats, tot i que es vulguin uniformar territoris i persones. Qui sigui qui s’hi empenya, no se’n surt: alguns som com aigua que s’escola d’un cistell. Els més intransigents diran que som rebels sense causa, i jo dic que la nostra causa demana rebel.lia, això sí, bella, estètica com les arrugues que donen personalitat.
Espanya vol ser radial i alguns anomenats perifèrics ens considerem centre de la nostra vida perquè “el centre és a tot arreu”, com deia Nietzsche.

2 comentaris:

  1. Hi ha més d'un melic, el que passa és que aquest que mostres és oficial, inamovible, dictador, l'ull de Déu totpoderós.
    Hi ha altres melics entre nosaltres. Alguns viuen a Sant Cugat, per exemple.

    ResponElimina
  2. Sincronicitats, les nostres, Teresa!
    El melic del meu món encara és el de Delfos, que era, de fet, el melic del món antic. Ara és només una peça del museu de Delfos. Però quina peça!

    ResponElimina