divendres, 20 d’agost de 2010

Les mans de l'escriptor

Escriu Tatiana Tolstoi al seu llibre de memòries sobre el seu pare, Lev Tolstoi (1828-1910, enguany farà 100 anys de la seva mort), que mai no podia mirar les mans del seu pare -no gaire maques, ossudes, amb les venes en relleu- sense emocionar-se pensant en el que aquestes mans, obeint l’esperit, havien transmès a la humanitat.

3 comentaris:

  1. Realment feliç el comentari sobre les mans del pare. ¿Hi haurà algú que valori o descrigui les nostres mans?
    Magnífic l'article al diari de Vilanova.

    ResponElimina
  2. Felicitats pel bloc. Avui m'he animat a participar-hi per primer cop. No fa gaire, motivat per la intervenció de Sergi Mateu a un programa de ràdio fent propaganda de l'obra de teatre basada en la novela de Tolstoi 'Sonata a Kreutzer' que es va representar al Versus Teatre la passada primavera, vaig recordar que aquesta obra era a casa procedent de la petita biblioteca dels meus pares i curiosament en dues versions que ara no tinc a mà, en castellà i publicades a cavall del canvi de segle XIX-XX. És del 1889, posterior a 'Guerra i pau', 'Anna Karènina' i 'La mort d'Ivan Ílitx'. Va ser l'ocasió per llegir-la. Em va agradar: El protagonista explica a un company de viatge les raons que el van moure a matar la seva dona. És, de fet, una denúncia de la hipocresia dels valors burgesos, que oculten els impulsos i la violència subjacents en les relacions humanes. Tolstoi hi exposa les seves creences sobre la sexualitat i el matrimoni. Els gelos hi juguen un paper important. També hi veig una denúncia de la discriminació de la dona quan el protagonista comenta “I, tanmateix, els cavallers asseguren que idolatren a la dona. La idolatren, però la consideren un instrument de voluptuositat”. Hi ha algunes pàgines més en aquest sentit.
    Vet ací el meu petit record en el centenari de la mort d'aquest gran escriptor i també esperantista.

    ResponElimina
  3. Benvolgut: no sabia que Tolstoi fos esperantista, la qual cosa, però, quadra força amb el personatge. Mai no anem a dormir sense saber una cosa més... Gràcies!

    ResponElimina