dissabte, 7 d’agost de 2010

Buchenwald



A prop de Weimar, l’harmoniosa i tranquil.la ciutat clàssica i pàtria adoptiva de Goethe, a penes a deu quilòmetres i amagat darrere un bosc que corona el turó d’Ettersberg, l’any 1937 va ser construït el lager, o camp de concentració de Buchenwald. Més de 56.000 presoners hi van morir, uns de fam, de fred, de malaltia o d’excès de treball en penoses condicions; d’altres de resultes d’experiments mèdics, tortures o simplement assassinats. En els últims temps (el camp va ser alliberat pels americans l’abril de 1945) els crematoris anaven a tot gas. L’aire empudegat de mort era irrespirable, segons han explicat els supervivents d’aquell horror.

(extret de Notícies de Weimar)

3 comentaris:

  1. Quanta desolació a la Història. Com les fulles seques, els homes són reduïts a cendres. I amb quina facilitat i impunitat.

    ResponElimina
  2. Jorge Semprún, al seu llibre 'La escritura o la vida' descriu d'una manera impressionant l'aire dels crematoris de Buchenwald quan parla de la seva experiència en aquest camp de concentració. Des que vaig llegir-lo que aquest llibre em sembla una lliçó magistral sobre el valor de la vida i el de la literatura.

    ResponElimina
  3. En efecte, Ricard:
    aquest llibre, "L'escriptura o la vida", de Jorge Semprún, dóna la mesura fins allà on pot arribar la paraula del sofriment que es va patir en aquest "lager", així com també en dóna testimoni el premi Nobel Imre Kertész, amb "Sense destí".

    8 d’agost de 2010 9:54

    ResponElimina