El relat El tallador de canyes
(Viena Edicions), de Junichirô Tanizaki (1886-1965) és un fruit molt bell de la
imaginació japonesa. Un personatge desconegut explica aquest conte o relat de
manera indirecta, obliqua, i al final deixa l’oient-lector tan sols amb la
remor del vent entre les canyes. El contador de la història desapareix tal com
havia aparegut, sense deixar rastre, dissolt en la llum de la lluna. Un miratge
en una nit de lluna plena de tardor.
Si no fos que es tracta d’una narració, diríem que som davant d’una pintura
japonesa tradicional desplegada en quadres d’imatges suaus pintades damunt d’un
paper hôsho, o també damunt d’un
paper xinès. Ambdós absorbeixen la llum com si fos l’esponjosa superfície de la
neu. Aquesta comparació no és meva, sinó del mateix Junichirô Tanizaki, que
l’escriu en un dels seus llibres més emblemàtics i reconeguts: Elogi de l’ombra, un tractat de
l’estètica oriental escrit l’any 1933, amb un cert sentiment de pèrdua, atès
que aquesta estètica japonesa mil.lenària ja començava a desaparèixer amb la
invasió, gens subtil, de la cultura occidental.
L’estètica oriental, com la narrativa oriental, almenys la tradicional, té
ben poc a veure amb l’estètica i la narrativa occidental. D’aquí ve que aquesta
narració de Tanizaki, considerada ja clàssica, s’esdevingui no pas sota la
violència del focus solar sinó en la penombra d’una nit de lluna plena de
tardor, amb la seva melangia. Els fets del conte de Junichirô Tanizaki reposen
en la subtilesa de les seves llums platejades, nacrades, com un metall brunyit.
El conte es pot resumir d’aquesta manera: un passejant que es disposa a
contemplar una nit de lluna plena es troba amb un altre passejant sorgit com
una ombra entre les canyes que voregen un llac on es reflecteix la lluna. La poesia del
moment dóna lloc a una conversa improvisada on el contador explica la història
d’un triangle amorós format per un home enamorat d’una vídua jove que recorda
les dames dels vells temps per la seva exquisidesa, i que es casa amb la
germana petita de la dama per tal de tenir-la a prop. És clar que l’idil.li
(platònic, no arriba a consumar-se) dura poc, aviat les coses es torçaran. Però
mentre dura el relat, el lector perd la noció del temps, com quan contemplem
extasiats una nit de pleniluni en temps de tardor, que ho és respecte del cicle
de l’any, però que també respon a la cronologia tant del contador com de
l’oïdor de la història. Són dos homes en la seva època tardoral.
Pel seu refinament poètic, tot i el drama i la tensió que conté, la
història pot semblar una contalla d’altres temps. Potser és el que volia el seu
autor en escriure aquest relat: donar testimoni d’una manera elegant de viure,
sobretot en les classes més benestants, que no vol dir més adinerades, sinó més
cultes, i que a poc a poc anava passant avall. Es conta de la seva biografia
que, en ser desgraciat el seu matrimoni, Tanizaki va convidar la seva dona a
tenir una relació amb un amic seu. És evident que un acord així entre una
parella poc s’avindria amb la general mentalitat occidental, tan possessiva.
L’espai masculí ha estat una reserva per a les infidelitats, però no a la
inversa.
El relat El tallador de canyes, en
la traducció impecable del japonès per part d’Albert Nolla (qui també va
traduir l’esmentat Elogi de l’ombra)
transcorre pels camins suggerents de la poesia japonesa, on cada objecte, i
cada vestit, pren un protagonisme insospitat, sovint per contrast, com en
aquest fragment: Un bon crespó no ha de
ser només tou, va dir, sinó també ha de ser ben frunzit. Si toques la pell
d’una dona després d’haver passat la mà per aquests plecs, la notaràs encara
més suau, escriu Tanizaki. El contacte es demora en moments tàctils que
passen del crespó a la pell…
Ens trobem davant la descripció
d’un moment de sensualitat exquisida, com és exquisit buscar la bellesa en la
llum indirecte, en la penombra, o en els tornassolats que amanyaguen els
rostres, les figures i els paisatges banyats en la llum de la lluna plena en
una nit de tardor.
(article publicat a Eix Diari, 8
d’octubre de 2015)
