Acabo de descobrir que sóc una fracassada. Ho diu Santiago Agrelo, arquebisbe de Tànger, en una entrevista publicada avui a La Contra de La Vanguardia. Els separats som fracassats. Més encara: som pobres! Llegiu: Això són els separats: pobres! I amb un to paternalista que cal rebutjar perquè ens denigra com a persones, afirma, contestant a la pregunta de si finalment serem acollits per l'Església Catòlica: Perquè no acollir-los i ajudar-los com fem amb altres fracassats? Perquè marginem als pobres casats als quals no els ha anat bé? No sabia que sóc una fracassada, ni que se m'hagués d'ajudar per aquest motiu, ni tampoc no sabia que per aquest motiu he de ser acollida per l'Església Catòlica, com si em fessin un favor. L'Església Catòlica no ha de fer favors. L'Església Catòlica ha comprendre la realitat i acceptar-la en la seva dignitat humana, altrament és com si estigués fora del món. No és que als 'pobres casats' no ens hagi anat bé, tot i que pot ser així. Però més sovint es tracta d'una altra cosa. Per continuar sent la persona que estem destinats a ser hem de separar-nos no d'aquell o d'aquella amb el qual ens van casar, sinó d'aquell o d'aquella que ara, o en el seu moment, ens va barrar el pas en la nostra evolució com a persones. Canviem i hem de poder canviar, això és la vida. Només la mort és la immobilitat pura.
(a la imatge, una finestra que és com la realitat, que es pot veure i mirar des de molts angles de visió).
