Des del 18 de setembre i fins al 7 d’octubre de 2015, es pot veure a la
vilanovina galeria d’art Ismes l’exposició Stampas,
de la
gravadora Mercè Insenser.
Seguint amb el seu vigorós impuls per l’experimentació artística en el camp
del gravat, bona part del material base amb què estan confeccionats aquests
nous gravats, Mercè
Insenser se serveix
de cartes postals i correspondència antiga guardada per la família en calaixeres
i secreters. Aquesta correspondència entre els avantpassats de l’autora ara
pren, doncs, dimensió artística en ser incorporada en aquestes Stampas, tot preservant en la
realització dels gravats una harmonia visual de colors càlids, d’acord amb la pàtina
del temps que ha engroguit les pàgines dels llibres, els fulls cal.ligrafiats,
la tinta dels manuscrits.
Un fil conductor, un relat, dóna un sentit unitari a la mostra Stampas, que
lliga iconogràficament en un espai lletres de motlle, cal.ligrafies, llibres,
cartes postals i fulls manuscrits de correspondència. La incorporació
d’elements propis de l’escriptura en aquest espai, ja siguin postals,
cal.ligrafies o lletres de motlle, en la composició artística d’aquests
gravats, proporciona a les obres una atractiva forma visual que té una llarga
tradició, tant a Orient com a Occident.
A Occident tenim els incunables, llibres miniats artesanalment,
confeccionats pàgina a pàgina, amb les seves il.lustracions imaginatives en
harmonia amb el text realitzat amb una cal.ligrafia de bon traç. No puc deixar
d’esmentar aquí, perquè forma part de la nostra genealogia femenina en el món
de l’art, a la monja Eude, que al segle X va il.lustrar tantes de les pàgines
del famós Beat de Girona (970 d.C). Pel que fa a Orient, en la pintura
tradicional xinesa i japonesa també veiem com s’incorporen formes
cal.ligràfiques en la imatge total de la pintura o del gravat, i sempre deixant
espais en blanc, a manera de refugi de la imaginació i per fer ressaltar el plaer
de la tinta, com diu el pintor i premi Nobel de Literatura xinès, Gao Xingjian.
És just el que trobem en aquests gravats, Stampas, de Mercè
Insenser: el plaer de la tinta, de la taca i de la
distribució dels elements visuals sobre el paper. ‘Com que vinc del món de la
pintura, els meus gravats són molt pictòrics’, diu la mateixa Insenser dels
seus treballs. En els espais buits, estratègics, que trobem en alguna
d’aquestes Stampas, hi ha el que en
podríem dir un espai per pensar suggerit per la imatge sensible del gravat. És
per aquest motiu que més amunt parlava d’un fil conductor, d’un relat en
aquesta exposició de Mercè Insenser. En el seu camí creatiu, en aquest moment
biogràfic l’autora ha sentit la necessitat de recuperar objectes que remeten a una
vida passada i que en el seu cas formen part de la memòria familiar.
En un efecte mirall, l’espectador també pot sentir-se cridat a evocar una
carta o un plec de cartes manuscrites, unes postals antigues, o alguns dels
llibres de la biblioteca dels pares o dels avis. Així és com la contemplació
d’aquestes Stampas provoca el record
de nostra pròpia educació sentimental. I en un camí de retorn, l’art que ha
transformat l’emoció invisible en visible, la contemplació de l’art torna
visible la nostra emoció íntima.
(article publicat a Eix Diari, 21
de setembre de 2015)
