Al cap de res que els textos es
desprenen de mi em produeixen estranyesa. No experimentes “apego”, em diu una
amiga. És la manera més senzilla de dir-ho. Però aquí voldria assajar una
explicació per allò que en realitat no té una explicació lògica, i el misteri
de la creació és això: un misteri. Ara no pensi el lector que escric en
“trànsit”, tampoc no és això. Escric concentrada, això sí, i aquesta
concentració sembla que em treu la consciència del que no sigui el fet d’escriure.
Tota l’energia posada en el fet d’escriure. Així, doncs, quan surto d’aquest
procès, l’obra resultant ja s’ha convertit en un ésser autònom. Així és com
sento i considero tot el que he escrit. Ah, i l’estranyesa no és desamor, al
contrari: és amor perquè dóna autonomia a l’ésser creat, més encara: li dóna
total llibertat. Mentrestant hi ha hagut matrimoni entre la inspiració i el
treball, o dit d’una manera més poètica, entre el cel i la terra.
dijous, 26 d’abril del 2012
dimecres, 25 d’abril del 2012
El pas del temps
“El temps em passa de presa”,
sento dir sovint, i més a la gent de la meva edat. A mi em passen els dies,
però no de presa. El temps, doncs, no és el que marca el rellotge ni el
calendari, sinó que és una experiència subjectiva. Si em situo al temps de fora,
potser sí que veig com corren els dies. Els dies corren, però jo no, el meu
temps, el temps interior, em passa bastant a poc a poc, i a vegades s’atura i
tot. On sóc en aquest moment és difícil de dir, ja que sóc al món, em reconeixo
en el món, però alhora sóc en un altre món no subjecte al temps ni a la
gravetat, un temps que em permet sentir-me intensament i alhora tan ingràvida,
sense el pes del temps…
dimarts, 24 d’abril del 2012
L'escriptora i les roses
Al llibre Revelación de un mundo, un recull de les cròniques que Clarice
Lispector va publicar a Journal do Brasil, hi ha aquest paràgraf, que tradueixo
lliurement: (…) No puc dir quantes roses
em va comprar. Sé que jo caminava pels carrers i no podia carregar-ne tantes, i
a mesura que caminava les roses queien per terra. Si alguna vegada vaig ser
preciosa va ser aquella matinada a París, amb tantes roses que queien dels meus
braços.
(a la imatge una fotografia presa ahir, Diada de Sant Jordi, a la Rambla de Vilanova)
dilluns, 23 d’abril del 2012
Diada de Sant Jordi 2012
No diguis res:
llegeixo en les espines.
Si et sens rosa
no cal espill.
(poema publicat a La memòria dels jardins, Comte d'Aure, 2005. Que tingueu una bona Diada de Sant Jordi 2012!)
llegeixo en les espines.
Si et sens rosa
no cal espill.
(poema publicat a La memòria dels jardins, Comte d'Aure, 2005. Que tingueu una bona Diada de Sant Jordi 2012!)
diumenge, 22 d’abril del 2012
La dama-ànima del Quixot
Com tots els llibres clàssics, el
Quixot té moltes lectures. En un
moment determinat, i tradueixo, fa dir Cervantes al seu cavaller ambulant: (…) perquè treure-li a un cavaller ambulant
la seva dama és treure-li els ulls amb què mira i el sol amb què s’il.lumina i
l’aliment amb què se sosté (…) el cavaller ambulant sense dama és com un arbre
sense fulles, un edifici sense fonaments, una ombra sense cos…Podeu llegir
‘dama’ per estimada, però també podeu llegir ‘ànima’.
(a la imatge: primera edició del Quixot que es troba a la Biblioteca de Catalunya)
dissabte, 21 d’abril del 2012
Emoció
A les envistes de la festa de
sant Jordi, evoco una emoció que m’agradaria recuperar del temps en què era una
nena i em tremolaven les mans quan a canvi d’un bitllet de cinc pessetes -regal
de la tia Teresa m’enviava en un sobre pel meu sant i el d’ella-, el llibreter
em donava el llibre que havia triat.
dijous, 19 d’abril del 2012
Acte creatiu
En tot acte creatiu, temporalitat i atemporalitat s'entrecreuen. L'acte creatiu és fruit de l'encontre fèrtil entre la nostra part humana i divina. Tot és en nosaltres i demana ser desvelat, manifestat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)