Tots tenim un viatge per explicar

      «Jo no he sortit mai de casa, i mira que m’hauria agradat!», havia dit alguna vegada la meva mare. I era cert, tal com la majoria de gent té al cap la idea del viatge: un desplaçament a un lloc més o menys llunyà per visitar-hi les meravelles que tothom diu que són meravelles. Però el viatge, en sentit estricte, és una altra cosa: és un desplaçament mental que es dona tant si un es mou de lloc com si no.

     Un passeig concentrant-se en el passeig, agusant els sentits i posant atenció a tot el que s’hi troba i esdevé pot ser un viatge, com un viatge no és un viatge quan el viatger és tan sols un subjecte que, com una fulla transportada pel vent, va amunt i avall amb una maleta a la mà. Un viatge és sempre una descoberta de si mateix respecte de l’alteritat, que tant pot ser un paisatge, un monument, les clàssiques meravelles dels viatges, com pot ser l’encís del bon cambrer que a l’hora d’esmorzar ens fa la vida amable, les bones vibracions que ens proporciona el ciutadà que ens indica una adreça i acabem per convidar-lo a dinar i a mantenir-hi una conversa sobre els autors locals, o aquell llibre que hem comprat quan hem visitat l’exposició d’un artista que ens ha sorprès, que ens ha agradat tant que ara en volem saber més...

     Una visita a una bona exposició és un viatge de descobertes visuals, com la lectura d’un llibre que sacseja el cor i el cervell és un atractiu viatge d’exploració intel·lectual; és un viatge sublim l’escolta d’un concert que eleva l’esperit per damunt dels peus de fang, com és un viatge la visió d’un film de tesi amb fondària, com l’assistència a una fira d’artesans pot ser un viatge a l’estima per productes elaborats a la manera pròpia del lloc. Així, havent-nos mogut o no gaire de casa, tots tenim un viatge per explicar, fins i tot és un viatge aquella conversa de tota una tarda fins a fer-se de nit d’aquells que un dia es troben i, sense saber-ho en aquell moment, inicien el que serà el més important viatge de les seves vides: la seva relació. Amb aquest relat la meva mare es va convèncer que sense sortir gaire de casa –poc en va tenir l’ocasió-, havia viatjat molt lluny en la seva descoberta de l’amor amb les seves ombres i les seves llums. I és que en un viatge –la mateixa vida és el gran viatge!- no tot és perfecte. 

(article publicat a El 3 de vuit, 3 d'octubre de 2025. Vista d'una platja de la Costa Daurada)

Viatge i literatura

Segurament que tot el que li cal saber a l’ànima ho podria saber (comptant sempre amb els límits intel.lectius) sense moure’m de lloc, com deien Laozi, Séneca o Xavier de Maestre. Però aviat vaig mostrar interès per viatjar. Potser aquest impuls es deu a què volia conèixer, obrir-me als paisatges a les cultures tan diverses que havia trobat en les meves lectures de jove.

El viatge forma part de la condició humana des del mateix moment en què podem considerar la vida com un pelegrinatge, com un viatge. No estic parlant de moviments exodals, de migracions o de rutes comercials com la de la seda (tot i que poden constituir-se en viatge si l’ànima s’hi predisposa). I ni molt menys estic parlant de turisme, tot i que el món globalitzat fa turista a tothom, el viatger queda ocult en la massa. El viatge és una altra cosa. Té a veure amb la descoberta, malgrat que al món no hi hagi un pam per descobrir, o gairebé, perquè l’existència és plena de sorpreses.

El viatge té a veure amb la màgia de la descoberta, amb el sentit de meravella, ni que sigui plena de llums i ombres, i que és l’ingredient bàsic de la literatura. I és que viatge i literatura van estretament lligats. I perquè sempre ho he sentit així, i perquè sempre ho he manifestat d’aquesta manera: escrivint el viatge, faig meves unes paraules de Poètica del viatge, de Xavier Jové: Com l’escriptura, i com la lectura, el viatge és en essència un fet individual, una creació de cada individu. Per això, en el fons, un viatge que no s’escriu-llegeix, que no es textualitza, i es re-crea, que no s’incorpora a l’imaginari literari (col.lectiu i alhora personal), és inútil i en darrera instància no existeix.

El viatge és interrogació i confronta amb l’alteritat, que és una manera d’interrogar-se un mateix. El viatge és filosofia i transformació. Mai més no som els mateixos després d’un viatge de debò.

(article publicat al Diari de Vilanova, 11 de març de 2016. A la imatge, estació del tren de Sóller, Mallorca, fotografia presa el passat 5 de febrer)